dilluns, 10 de març de 2008

LES 95 TESIS


LES 95 TESIS

  1. Quan nostre Senyor i Mestre Jesucrist va dir: “Feu penitència...”, va voler que tota la vida dels creients fos penitència.

  1. Aquest terme no pot entendre’s en el sentit de la penitència sagramental (és a dir, d’aquella relacionada amb la confessió i satisfacció) que es celebra pel ministeri dels sacerdots.

  1. Tot i així, el vocable no apunta només a una penitència interior; ans bé, una penitència interna és nul·la si no obra exteriorment diverses mortificacions de la carn.

  1. En conseqüència, subsisteix la pena mentre perdura l’odi al propi jo (és a dir, la veritable penitència interior), el que significa que ella continua fins a l’entrada al regne dels cels.

  1. El Papa no vol ni pot remetre cap culpa, només aquella que ell ha imposat, sigui pel seu arbitri, sigui amb conformitat als cànons.

  1. El Papa no pot remetre cap culpa, sinó declarant i testimoniant que ha estat remesa per Déu, o remetent-la amb certesa en els casos que s’ha reservat. Si aquests fossin menyspreats, la culpa subsistirà íntegrament.

  1. De cap manera Déu remet la culpa a ningú, sense que al mateix temps l’humiliï i el sotmeti en totes les coses al sacerdot, el seu vicari.

  1. Els cànons penitencials han estat imposats únicament als vivents i res ha de ser imposat als moribunds basant-se als cànons.

  1. Per això, l’Esperit Sant ens beneficia en la persona del Papa, qui als seus decrets sempre fa una excepció en cas de mort i de necessitat.

  1. Malament i amb malaptesa procedeixen els sacerdots que reserven als moribunds penes canòniques al purgatori.

  1. Aquesta zitzània, la de transformar la pena canònica en pena pel purgatori, sembla per cert haver estat sembrada mentre els bisbes dormien.

  1. Antigament les penes canòniques no s’imposaven després sinó abans de l’absolució, com a proba de la veritable contrició.

  1. Els moribunds són absolts de totes les seves culpes a causa de la mort i ja són morts per a les lleis canòniques, quedant de dret exemptes d’elles.

  1. Una puresa o caritat imperfectes porten amb sí pel moribund, necessariament, gran por; el qual és més gran quant menor siguin aquelles.

  1. Aquest temor i horror són suficients per sí sols (per no parlar d’altres coses) per a constituir la pena del purgatori, donat que són molt a prop de l’horror de la desesperació.

  1. Sembla ser que l’infern, el purgatori i el cel difereixen entre sí com la desesperació, la quasi desesperació i la seguretat de la salvació.

  1. Sembla necessari per a les ànimes del purgatori que a mesura que disminueixi l’horror, augmenti la caritat.

  1. I no sembla provat, sigui per la raó o per les Escriptures, que aquestes ànimes estiguin excloses de l’estat de mèrit o del creixement en la caritat.

  1. I tampoc sembla provat que les ànimes al purgatori, almenys en la seva totalitat, tinguin plena certesa de la seva benaventurança ni en el cas de que nosaltres puguem estar completament segurs d’això.

  1. Per tant, quan el Papa parla de remissió plenària de totes les penes, significa simplement el perdó de totes elles, sinó només el d’aquelles que ell mateix va imposar.

  1. En conseqüència, erren aquells predicadors d’indulgències que afirmen que l’home és absolt alhora que estalvi de tota pena, a causa de les indulgències del Papa.

  1. De manera que el Papa no remet cap pena a les ànimes del purgatori que, segons els cànons, elles havien d’haver pagat en aquesta vida.

  1. Si a algú se li pot concedir en tot sentit una remissió de totes les penes, és segur que això només es pot atorgar als més perfectes, és a dir, a molt pocs.

  1. Per aquesta raó, la major part de la gent és necessariament enganyada per aquesta indiscriminada i jactanciosa promesa de l’alliberació de les penes.

  1. El poder que el Papa té universalment sobre el purgatori, qualsevol bisbe o cura el posseeix en particular sobre la seva diòcesi o parròquia.

  1. Molt bé procedeix el Papa al donar la remissió a les ànimes del purgatori, no en virtut del poder de les claus (que no posseeix), sinó per via de la intercessió.

  1. Mera doctrina humana prediquen aquells que asseveren que tan d’hora sona la moneda que es posa a la caixa, l’ànima surt volant.

  1. Cert és que, quan al cascavellejar, la moneda cau a la caixa, el lucre i l’avarícia poden anar en augment, però la intercessió de l’Església depèn només de la voluntat de Déu.

  1. Qui sap, potser, si totes les ànimes del purgatori desitgen ser redimides? Hem de recordar el que, segons la llegenda, va esdevenir amb Sant Severí i Sant Pascal.

  1. Ningú està segur de la sinceritat de la seva pròpia contrició i molt menys de que hagi obtingut la remissió plenària.

  1. És molt estrany l’home veritablement penitent, tant estrany com el que realment adquireix indulgències; és a dir, que el tal és raríssim.

  1. Seran eternament condemnats juntament amb els seus mestres, aquells que creguin estar segurs de la seva salvació mitjançant una carta d’indulgències.

  1. Ens hem de cuidar molt d’aquells que afirmen que les indulgències del Papa són d’inestimable do diví pel qual l’home és reconciliat amb Déu.

  1. Doncs aquelles gracies de perdó només es refereixen a les penes de la satisfacció sagramental, les quals han estat establides pels homes.

  1. Prediquen una doctrina anticristiana aquells que ensenyen que no és necessària la contrició pels que rescaten ànimes o confessionalia.

  1. Qualsevol cristià veritablement penedit té dret a la remissió plenària de pena i culpa, tot i sense carta d’indulgències.

  1. Qualsevol cristià vertader, sigui que estigui viu o mort, té participació en tots els béns de Crist i de l’Església; aquesta participació li ha estat concedida per Déu, tot i sense cartes d’indulgències.

  1. No obstant, la remissió i la participació atorgades pel Papa no s’han de menysprear de cap manera, per què, com ja he dit, constitueixen un anunci de la remissió divina.

  1. És dificilíssim fins i tot pels teòlegs més brillants, enaltir al mateix temps, davant el poble la prodigalitat de les indulgències i la veritat de la contrició.

  1. La veritable contrició busca i ama les penes, però la profusió de les indulgències relaxa i fa que les penes siguin odiades; com a mínim, dóna ocasió per a això.

  1. Les indulgències apostòliques s’han de predicar amb cautela per a que el poble no cregui equivocadament que han de ser preferides a les altres bones obres de caritat.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que no és la intenció del Papa, de cap manera, que la compra d’indulgències es compari amb les obres de misericòrdia.

  1. S’ha d’instruir els cristians que aquell que socorre el pobre o ajuda l’indigent, realitza una obra major que si comprés indulgències.

  1. Perquè la caritat creix per obra de caritat i l’home arriba a ser millor; en canvi, no ho és per les indulgències, sinó com a molt, alliberat de la pena.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que el que veu un indigent i, sense prestar-li atenció, dóna els seus diners per a comprar indulgències, el que obté en veritat no són les indulgències papals, sinó la indignació de Déu.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que, si no són omplerts de béns superflus,estan obligats a retenir el necessari per a casa seva i de cap manera malgastar-ho en indulgències.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que la compra d’indulgències queda lliurada a la pròpia voluntat i no constitueix obligació.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que, a l’atorgar indulgències, el Papa tant més necessita una oració fervent per la seva persona, abans que diners en efectiu.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que les indulgències papals són útils si en elles no posen la seva confiança, però molt nocives si, a causa d’elles, perden el temor de Déu.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que si el Papa conegués les exaccions dels predicadors d’indulgències, preferiria que la basílica de Sant Pere es reduís a cendres abans que construir-la amb la pell, la carn i els ossos de les seves ovelles.

  1. S’ha d’ensenyar els cristians que el Papa estaria disposat, com és el seu deure, a donar del seu peculi a moltíssims d’aquells als quals els pregoners d’indulgències van sostreure els diners tot i que per a això hagués de vendre la basílica de Sant Pere, si fos necessari.

  1. Vana és la confiança en la salvació per medi duna carta d’indulgències, tot i que el comissari i fins i tot el mateix Papa posessin la seva pròpia ànima com a penyora.

  1. Són enemics de Crist i del Papa els que, per a predicar indulgències, ordenen suspendre per complet la predicació de la paraula de Déu en d’altres esglésies.

  1. S’ofèn la paraula de Déu, quan en un mateix sermó es dedica tant o més temps a les indulgències que a ella.

  1. Ha de ser la intenció del Papa que si les indulgències (que molt poc signifiquen) es celebren amb una campana, una processió i una cerimònia, l’evangeli (que és el més important) s’hagi de predicar amb cent campanes, cent processons i cent cerimònies.

  1. Els tresors de l’església, d’allà on el Papa distribueix les indulgències, no són ni suficientment esmentats ni coneguts entre el poble de Déu.

  1. Que en tot cas no són temporals resulta evident pel fet que molts dels pregoners no els malgasten, sinó més bé els atresoren.

  1. Tampoc són els mèrits de Crist i dels sants, perquè aquests sempre obren, sense la intervenció del Papa, la gràcia de l’home interior i la creu, la mort i l’infern de l’home exterior.

  1. Sant Llorenç va dir que els tresors de l’església eren els pobres, però parlava utilitzant el terme en el sentit de la seva època.

  1. No parlem exageradament si afirmem que les claus de l’església (donades pel mèrit de Crist) constitueixen aquest tresor.

  1. És clar, doncs, que per a la remissió de les penes i dels casos reservats, basta amb la sola potestat del Papa.

  1. El veritable tresor de l’església és el sacrosant evangeli de la glòria i de la gràcia de Déu.

  1. Però aquest tresor és, amb raó, molt odiat, donat que fa que els primers siguin darrers.

  1. En canvi, el tresor de les indulgències, amb raó, és summament grat, per què fa que els darrers siguin primers.

  1. Per això, els tresors de l’evangeli són xarxes amb les quals en altres temps es pescava homes posseïdors de béns.

  1. Els tresors de les indulgències son xarxes amb les quals ara es pesquen les riqueses dels homes.

  1. Respecte de les indulgències que els predicadors pregonen amb gràcies màximes, s’entén que efectivament ho són en tant que proporcionen guanys.

  1. No obstant, són les gràcies més petites en comparació amb la gràcia de Déu i la pietat de la creu.

  1. Els bisbes i cures estan obligats a admetre amb tota reverència als comissaris de les indulgències apostòliques.

  1. Però tenen el deure de vigilar amb tots els seus ulls i escoltar amb totes les seves oïdes, per a que aquests homes no prediquin els seus propis somnis malgrat allò que el Papa els ha encomanat.

  1. Aquell qui parla contra la veritat de les indulgències apostòliques, sigui anatema i maleït.

  1. Però aquell qui es preocupa pels excessos i demesies verbals dels predicadors d’indulgències, sigui beneït.

  1. Així com el Papa justament fulmina excomunió contra els qui maquinen alguna cosa, amb qualsevol engany de venta en perjudici de les indulgències.

  1. Tant més es tracta de condemnar els qui sota pretext de les indulgències, intriguen en perjudici de la caritat i la veritat.

  1. És un disbarat pensar que les indulgències del Papa siguin tan eficaces com per a que puguin absoldre, per a parlar de quelcom impossible, un home que hagi violat la mare de Déu.

  1. Diem pel contrari, que les indulgències papals no poden esborrar el més lleu dels pecats venials, en concerneix la culpa.

  1. Afirmar que si Sant Pere fos Papa avui, no podria concedir majors gràcies, constitueix una blasfèmia contra Sant Pere i el Papa.

  1. Sostenim, pel contrari, que l’actual Papa, com qualsevol altre, disposa de majors gràcies, saber: l’evangeli, les virtuts espirituals, els dons de sanitat, etc., com es diu a 1ª de Corintis 12.

  1. És blasfèmia asseverar que la creu amb les armes papals cridanerament erecta, equival a la creu de Crist.

  1. Tindran que rendir comptes els bises, cures i teòlegs, al permetre que tals xerrades es proposin al poble.

  1. Aquesta arbitrària predicació d’indulgències fa que ni tan sols, ni per a persones cultes, resulti fàcil salvar el respecte que es deu al Papa, davant les calumnies o preguntes indubtablement subtils dels laics.

  1. Per exemple: Per què el Papa no buida el purgatori a causa de la santíssima caritat i la molt urgent necessitat de les ànimes, la qual seria la més justa de totes les raons si ell redimeix un nombre infinit d’ànimes a causa dels molt miserables diners per a la construcció de la basílica, el qual és un motiu completament insignificant?

  1. De la mateixa manera: Per què subsisteixen les misses i aniversaris pels difunts i per què el Papa no torna o permet retirar les fundacions instituïdes en benefici d’ells, donat que ja no és just orar pels redimits?

  1. De la mateixa manera: Què és aquesta nova pietat de Déu i del Papa, segons la qual concedeixen al pecador i a l’enemic de Déu, per mitjà dels diners, redimir una ànima pia i amiga de Déu, i per què no la redimeixen més bé, a causa de la necessitat, per gratuïta caritat cap a aquesta mateixa ànima pia i amada?

  1. De la mateixa manera: Per què els cànons penitencials que de fet i pel desús des de fa temps estan abrogats i morts com a tals, es satisfan no obstant fins avui per la concessió d’indulgències, com si estiguessin en plena vigència?

  1. De la mateixa manera: Per què el Papa, la fortuna del qual és avui més abundosa que la dels més opulents rics, no construeix tant sols una basílica de Sant Pere dels seus propis diners, en lloc de fer-ho amb el dels pobres creients?

  1. De la mateixa manera: Què és el que remet el Papa i què participació concedeix als que per una perfecta contrició tenen ja dret a una remissió i participació plenàries?

  1. De la mateixa manera: Quin bé major podria fer-se a l’església si el Papa, com ho fa ara un cop, concedís aquestes remissions i participacions cent cops per dia a qualsevol dels creients?

  1. Donat que el Papa, per mitjà de les seves indulgències, busca més la salvació de les ànimes que els diners, Per què suspèn les cartes i indulgències ja anteriorment concedides, si són igualment eficaces?

  1. Reprimir aquests sagaços arguments dels laics només per la força, sense desvirtuar-los amb raons, significa exposar l’Església i el Papa a la burla dels seus enemics i contribuir a la dissort dels cristians.

  1. Per tant, si les indulgències es prediquessin segons l’esperit i la intenció del Papa, totes aquestes objeccions es resoldrien amb facilitat o més bé no existirien.

  1. Que se’n vagin, doncs tots aquells profetes que diuen al poble de Crist: “Pau, pau”; i no hi ha pau.

  1. Que prosperin tots aquells profetes que diuen al poble: “Creu, creu” i no hi ha creu.

  1. És necessari exhortar els cristians que s’esforcin per a seguir a Crist, el seu cap, a través de penes, morts i infern.

  1. I a confiar que entraran al cel a través de moltes tribulacions, abans que per d’il·lusòria seguretat de pau.

(Wittenberg, 31 d’octubre de 1517)

1 comentari:

  1. Hola!
    Quería felicitarte por el Blog. Muy bueno el contenido (Me cuesta un poco xq no entiendo catalán asi q tengo que traducirlo.) y muy linda la selección musical.
    Besos y Saludos desde Crespo (ER)Argentina.
    Dios los bendiga.
    Daniela

    ResponElimina

Gràcies per deixar el teu comentari.