BREU HISTÒRIA DE LA REFORMA

Història de la Reforma

"El just per la fe viurà" Ro. 1:17

Als seus inicis, l’Església cristiana va patir la sanguinolenta persecució de jueus i romans. L’any 313 l’emperador Constantí I va decretar la tolerància del cristianisme. Va cessar la persecució externa, però el diable va atacar l’Església corrompent la doctrina. Tradicions humanes i falsos ensenyaments del Papa de Roma van ocultar les veritats bíbliques. Va haver-hi diversos intents de reforma, però van ser aixafats pel poder papal.

El 10 de novembre de 1483 va néixer Martí Luter, a Eisleben, Alemanya. Va ser batejat el dia següent. Els seus pares volien que estudiés advocacia. Així, als 18 anys d’edat, el 1501, Luter es va matricular a la universitat d’ Erfurt. Allà va obtenir el batxillerat en filosofia i la mestria en arts. Però Luter buscava intensament la pau per a la seva ànima i després d’un greu accident va decidir fer-se monjo. El 17 de juliol de 1505, en lloc de dedicar-se a l’estudi de la jurisprudència, va ingressar al convent dels Agustins. Deixava el món per a consagrar-se a Déu i buscar la salvació, seguint el que es considerava “el camí més segur al cel”.

Des de petit Luter havia après a tenir-li por a Déu i al seu Judici. A l’Església s’ensenyava que la salvació s’abastava per medi de les bones obres i sacrificis personals. Però ni complint escrupulosament les regles i normes monàstiques, ni castigant el seu cos, va trobar la pau amb Déu.

El 1507 va ser ordenat sacerdot. Més tard es va donar compte de que el “sacrifici” de la missa, no ordenat per Déu sinó pel Papa, és un sacrilegi.

El 1508 va ser nomenat professor de filosofia i el 1509 professor de les Sagrades Escriptures, a la universitat de Wittemberg. El 1511 va pelegrinar a Roma. Allà va venerar relíquies i va visitar santuaris. Però va tornar desil·lusionat per la idolatria i el comerç a l’Església. Al tornar, després d’estar malalt, es va dedicar amb renovat entusiasme a l’estudi de la Bíblia. El 1512 el van nomenar Doctor en Teologia.

Estudiant fidelment la paraula de Déu, Luter va trobar la pau que tant necessitava. Va comprendre que som salvats per gràcia, pels mèrits de Crist, per medi de la fe (Efesis 2:8-10; Romans 3:28). “El just per la fe viurà”, no per les obres (Romans 1:17; Habacuc 2:4). Déu perdona perquè ja va castigar el seu Fill en lloc nostre. La fe en Crist com el nostre Salvador és el medi pel qual rebem vida eterna. La fe sola salva, però la fe mai està sola. La veritable fe sempre produeix fruits.

A Roma, mentrestant, Lleó X requeria grans sumes de diners, pel sosteniment de la cort papal, obres culturals, empreses polítiques i per a acabar la construcció de la basílica de Sant Pere.

Per a reunir els diners necessaris el Papa va posar a la venta les “indulgències”, o sigui, un fals perdó de Déu. S’enganyava la gent fent-li creure que així es lliuraven del càstig al purgatori. A Alemanya es va destacar per la seva barra un monjo anomenat Tetzel. “Ni bé la moneda sona al fons de l’arca, l’ànima surt volant fora del purgatori”, deia.

Basant-se a la Bíblia, Luter es va oposar a la venta d’indulgències. El 31 d’octubre de 1517 va clavar a les portes de la catedral de Wittemberg un pergamí amb 95 tesis, invitant els interessats a debatre aquells temes, per amor a la veritat. Entre d’altres coses, deien: “No es pot comprar el perdó a Déu, tot i que el mateix Papa empenyi la seva ànima; per què el Papa no buida el purgatori per amor cristià?; Qualsevol cristià veritablement penedit té dret al ple perdó de Déu, per medi de la fe en Crist; el veritable tresor de l’Església és el sacrosant evangeli de la glòria i de la gràcia de Déu”.

Les 95 tesis van ser impreses i es van distribuir per tota Europa. Hi havia molt descontent pels abusos de la tirania papal; eren molt necessaris profunds canvis, al cap i els membres de l’Església. Anunciada per martellades, la Reforma havia començat.

El 1518 un enviat del Papa, Caietà, va fracassar en el seu intent de forçar Luter per a que es retractés del que havia escrit. El 1519 el propi cambrer del Papa, Carles de Miltitz, va tractar de convèncer-lo, sense èxit, amb falagueries i sentimentalismes. A mitjans de 1519, a Leipzig, Luter va debatre públicament amb Joan Eck, un famós professor. Se’l va acusar d’heretge, però Luter va demostrar que moltes doctrines i pràctiques de l’Església eren contraries a la voluntat de Déu.

Com que Luter es negava a canviar les seves creences i ensenyaments, el 15 de juny de 1520 el Papa Lleó X va decretar l’excomunió de Martí Luter (bula Exsurge Domine).

La bula papal donava 60 dies a Luter per a que es retractés. Els seus llibres havien de ser cremats i els que l’ajudessin caurien sota maledicció. Luter va rebre el decret d’excomunió el 10 d’octubre. “Aquesta bula condemna Crist mateix... em sento molt més lliure ara... em dono compte que el Papa és l’anticrist”, va comentar. El 10 de desembre va cremar públicament la bula papal, així com estaven cremant els seus escrits. En una altra bula promulgada l’any següent, el Papa ratificava l’excomunió a Luter, el posava sota “anatema” a ell i els seus seguidors, anomenant-los “luterans” per primer cop.

Durant anys Luter havia perdut, sense èxit, que es fes un concili general de l’Església, per a aconseguir la veritable unitat, en base a la doctrina bíblica. L’emperador Carles V (Carles I d’Espanya) necessitava la unitat de l’imperi i el recolzament polític d’Alemanya, degut a la seva rivalitat amb el rei de França i el perill d’invasió dels turcs. La Reforma estava causant divisions. Per això, quan el Papa va haver condemnat Luter, l’emperador va ordenar que el portessin a la ciutat de Worms, per a jutjar-lo. Felip Melanchton, un il·lustre teòleg de la causa de la Reforma, el va acompanyar.

El 17 d’abril de 1521 es van reunir més de 200 prínceps i senyors de l’imperi, 30 bisbes i l’emperador, per a la gran assemblea. Davant la màxima autoritat mundial de l’època, un simple monjo, sostingut només per la seva fe en la paraula de Déu. “A menys que se’m convenci amb testimonis trets de les Escriptures, o amb raons evidents i clares... no vull ni puc retractar-me de res, doncs anar contra la consciència no és just ni segur. He em aquí, no puc fer una altra cosa. Què Déu m’ajudi!” va dir Luter, quan se’l va preguntar si se’n penedia o no dels seus ensenyaments.

Davant d’aquesta resposta, l’emperador el va declarar heretge. El 26 de maig es va publicar un edicte declarant que els seus llibres havien de cremar-se. També condemnava com a heretges els seus seguidors, els béns dels quals podien ser confiscats. A Luter li van donar 30 dies per a sortir de l’imperi. Passat aquest termini, qualsevol el podia matar.

Poc després de la dieta de Worms, el 26 d’abril de 1521 Luter va partir rumb a Wittemberg. Però el príncep elector de Sajonia, Frederic el Savi, el va fer “segrestar” i el va ocultar al castell de Watburg. Allà, sota el pseudònim de “cavaller Jordi”, el Reformador va viure pacíficament diversos mesos. En aquest temps, entre d’altres obres, va traduir el Nou Testament a l’idioma alemany, per a que el poble pogués llegir la paraula de Déu.

Melanchton, Carlstadt i Zwinglio eren clergues que van liderar els seguidors de Luter a Wittemberg, durant la seva absència. Tot i que mantenien correspondència secreta amb el Reformador, no van poder evitar disturbis i abusos. El 4 de desembre de 1521 Martí Luter va aparèixer als carrers de Wittemberg, a risc de perdre la seva vida. Des del púlpit va predicar contra la violència i el fanatisme.

Des d’aleshores Luter va romandre com a pastor a Wittemberg. Va tenir que enfrontar els reformadors fanàtics i extremistes; els camperols que, malinterpretant la Reforma es van rebel·lar contra les autoritats (1525); i al poder papal que procurava aixafar la fe evangèlica. Basant-se només en la paraula de Déu, i acceptant únicament les tradicions religioses que no contradeien la voluntat de Déu, va ser consolidant la doctrina i pràctica de l’Església Evangèlica.

El Sant Sopar va ser administrat sota les dues espècies, pa i vi, prèvia exhortació al penediment i invitació a la fe en Crist. El 1529 Luter va debatre amb el reformador suís Zwinglio, a Magburg, defenent la presència real del cos i la sang de Crist, a, amb i sota el pa i el vi del Sant Sopar.

El sermó bíblic, proclamant amb tota claredat i puresa l’Evangeli de la justificació pels mèrits de Crist, per medi de la fe, era la part més important del culte, juntament amb els sagraments del baptisme i del sant sopar. Però també els himnes es van convertir en una eina essencial per a la edificació de l’Església. Luter va adaptar i composar molts himnes. El 1524 es va publicar el primer himnari.

Luter va ser un prolífic escriptor. Va escriure desenes de llibres per a difondre la fe i servir l’Església. El 1529 va publicar el Catecisme menor, per a la instrucció de nens, joves i membres en general.

El 13 de juny de 1525 Martí Luter es va casar públicament amb una ex monja, Catalina Von Bora, separant-se definitivament de les institucions papals. La feliç llar del Reformador, sobre el qual també va pesar la creu domèstica, va ser beneïda amb sis fills.

L’emperador Carles V va convocar una Dieta a la ciutat alemanya d’Augsburg, per a que catòlics i luterans exposessin les seves doctrines i tractessin d’aconseguir un acord. A Luter no se’l va permetre assistir. El 25 de juny de 1530 va ser llegida públicament i davant l’emperador la “Confessió d’Augsburg”. Escrita per Melanchton i firmada pels prínceps evangèlics, expressava amistosament la fe bíblica, condemnat les falses doctrines. Tot i que no va haver acord doctrinal entre els teòlegs, es va avançar en el reconeixement de la llibertat religiosa. La confessió d’Augsburg continua sent un dels principals documents que expressen la fe evangèlica luterana.

Els prínceps que estaven d’acord amb les doctrines de Luter van entregar la Confessió a l’emperador. Com que no volien acceptar els ensenyaments del Papa, es va aprofundir la separació amb l’Església Romana. Però va haver que esperar molt de temps i lluitar àrduament fins a aconseguir la tolerància del luteranisme, de part del govern imperial. El 25 de setembre de 1555 es va pactar la pau a Augsburg, permetent que els prínceps decidissin quina religió es permetria al seu territori. Perseverant fermes a la fe, els evangèlics van anar conquistant penosament la llibertat de culte, per a que cadascú pugui professar la seva religió d’acord a la seva consciència.

Els ensenyaments bíblics de Luter es van difondre per Europa i per tot el mon. Actualment hi ha al voltant de 60.000.000 de luterans.

Martí Luter va morir als 62 anys a Eisleben, el seu poble natal. Estava allà per ajudar a solucionar un conflicte. Durant diversos anys va patir diverses dolences. La seva salut era dèbil. La matinada del 18 de febrer de 1546 es va despertar sentint un fred inusual. Els seus amics, el doctor Justus Jonas i el pastor de Mansfeld, Miquel Coelius van acudir al seu llit de mort i li van preguntar: Vols morir creient en Jesucrist i les seves doctrines, que has predicat?” Luter va contestar amb un clar “Sí”. Aquesta va ser la seva última paraula. Anteriorment havia recitat versicles bíblics i havia pregat diverses vegades: “A les teves mans encomano el meu esperit; tu m’has redimit, oh Jehovà, Déu de veritat” (Sal. 31:5).

“Si romanen a la meva paraula, seran veritablement els meus deixebles; i coneixeran la veritat, i la veritat els farà lliures” (Jn. 8:31,32)

Text: Marcos Berndt