J.S. Bach (music luterà) va transformar "Castell Fort" (himne de la Reforma, fet per Martí Luter), en la cantata BWV 80 "Ein Feste Burg ist unser Gott".
en Salms 46.
SALMS 46
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.
2 Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.
3 No temem res quan se somou la terra,
quan les muntanyes trontollen dins els mars,
4 quan bramulen i escumegen les aigües abismals
i al seu embat s'estremeixen les muntanyes. Pausa
5 Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l'Altíssim.
6 Déu és al mig d'ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia;
7 si s'amotinen nacions i trontollen reialmes,
fa esclatar el seu tro, i la terra es desfà.
8 El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
9 Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu;
domino els pobles, domino el món.»
12 El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
LA ROSA DE LUTER (o el segell de Luter)
La "rosa", un distintiu de la teologia luterana. Es compon de cinc elements: la creu negra, el cor vermell, els cinc pètals blancs, el fons blau i l’anell daurat. Cada part té el seu significat:
- La creu negra, al centre de l’emblema recorda que en Jesús, Déu ve al nostre encontre sacrificant la seva vida i vencent el poder de la mort al nostre favor. Per a que tot aquell que creu en Ell, no mori sinó tingui vida eterna (Joan 3:16). La creu negra, envoltada pel cor vermell, significa que Crist és el centre de la vida de la Comunitat i de l’Església. Ell és el més important. A partir d’Ell totes les altres coses i persones reben el deu degut lloc i el seu valor.
- El cor ens fa recordar que es per la fe que som justificats. El color vermell és símbol de l’amor que es dóna i es reparteix. Així com Crist ens va estimar, també els seus s’estimen els uns als altres. Així com Crist serveix els seus, ells es serveixen els uns als altres, cada qual conforme al do que va rebre (Gàlates 6:2). Seguim el crucificat, confiant que la creu no porta mort sinó que ens manté vius.
- Els cinc pètals blancs assenyalen que per la fe, que actua en favor de la justícia i de la pau, tenim alegria, consol i pau de Déu per amb nosaltres mateixos i pels uns amb els altres. Això és el que el color blanc simbolitza.
- El color blau recorda el cel i inspira a la fidelitat a Déu. En Crist Ell va venir a salvar-nos i a unir-nos en Comunitat. Crist regna des de l’Ascensió. A partir del Pentecostès Ell crea, envia i guia la seva Església i, anant davant d’ella, li obre el camí. Aquesta és la base de la nostra esperança.
- L’anell daurat recorda l’or, metall més apreciat. Simbolitza tot el que Déu ens atorga per fe, en forma de senyals: perdó, comunió, esperança, sentit de vida, opció al dia a dia. Apunta també al que ens serà atorgat a l’eternitat: alegria sense fi, satisfacció de totes les necessitats i desitjos. Aleshores veurem cara a cara, a aquell en qui hem cregut.
Ja que la roda fou creada de manera bella i ordenada, també l’església està motivada a invertir creativament en la confecció del seu pla missioner. Inspirada pel símbol de la rosa de Luter, la Comunitat elaborarà un planejament deductiu i participatiu de la missió. Partint del centre, la seva forma en cercles s’assembla a anells subseqüents, com aquells provocats a la superfície d’un llac quan es llença una pedra.
La creu de Crist és el punt de partida de tota i qualsevol missió de l’Església, i amb la força de la pròpia creu, la missió s’expandeix fins els confins de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari.